Tag Archives: verdcel

UPV i Premis Literaris Ciutat d’Alzira

La tardor ve carregada amb noves presentacions del documental. I és que, per fi, València necessita una cançó torna al seu bressol, allà on va nàixer, a la Universitat Politècnica de València, amb projeccions als tres campus:

GANDIA. Dijous 18 d’octubre a les 12h, a l’Aula Magna.
VERA, València. Dimecres 24 d’octubre a les 19h, a la Sala d’actes de l’ETSINF.
ALCOI. Dijous 25 d’octubre a les 12.30h, a la Cafeteria.

Totes tres presentacions aniran acompanyades d’un concert posterior de Pau Alabajos, el cantautor torrentí, que interpretarà cançons dels seus 3 discs. Els actes estan organitzats per l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la UPV, com a complement de tot un seguit de presentacions de discs de grups de música en valencià, que s’aniran succeïnt durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. També hi col·labora el Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià.

I en novembre tindrem el plaer de formar part del calendari d’activitats dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que cada any organitzen la Fundació Bromera, la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira. La presentació del documental tindrà lloc el dia 8 de novembre a les 18 hores, a la Casa de Cultura d’Alzira, amb la participació dels seus directors Borja Pons i Guillem Nicolàs. Seguidament, hi haurà la taula redona “La força de la música en valencià”, que comptarà amb els músics Joan Amèric, Pep Gimeno “Botifarra i Alfons Olmo, vocalista del grup VerdCel.

A continuació podeu trobar la programació completa dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.

Anuncis

La música en valencià contra el mur de silenci

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l’oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflotar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d’omnipotència i d’estar per sobre del bè i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s’escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i qui està fora del seu marcatge en l’enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració del poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència.

Article sencer…

Feliu Ventura
Font: directe!cat
Jordi Riba