Guanyadors dels Premis Ovidi Montllor 2012

Premi Ovidi Montllor honorífic a la trajectòria musical,
Al Tall.

Premi Ovidi Montllor honorífic al suport a la música en valencià,
Vilaweb.

Premi Barnasants a la trajèctoria musical,
Joan Amèric.

Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó d’autor,
Feliu Ventura, Música i lletra.

Premi Ovidi Montllor al millor disc de folk,
Carles Dénia, El paradís de les paraules.

Premi Ovidi Montllor al millor disc de pop,
VerdCel, Els dies del Saurí.

Premi Ovidi Montllor al millor de rock,
Arthur Caravan, Atles Enharmònic.

Premi Ovidi Montllor al millor disc d’electrònica/hip-hop,
Aspencat, Inèdit.

Premi Ovidi Montllor a la millor cançó,
Senior i el Cor Brutal, La sort adormida.

Premi Ovidi Montllor a la millor lletra,
Feliu Ventura, Història d’un sofà.

Premi Ovidi Montllor als millors arranjaments,
Carles Dénia, El paradís de les paraules.

Premi Ovidi Montllor a la millor maqueta,
Skapats, Skapats.

Premi Ovidi Montllor al millor disseny de disc,
Begoña Lozano, Gran.

Premi Ovidi Montllor al millor videoclip,
Felipe Vara de Rey, Hepàtica.

La música en valencià contra el mur de silenci

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l’oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflotar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d’omnipotència i d’estar per sobre del bè i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s’escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i qui està fora del seu marcatge en l’enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració del poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència.

Article sencer…

Font: directe!cat
Jordi Riba