Lluís Llach a València contra el tancament de TV3

Lluís Llach sortirà del seu retir el 16 d’abril. Cantarà a València per reivindicar TV3 al País Valencià. Ho ha anunciat Eliseu Climent al programa Àgora, de TV3, aquesta mitjanit.

El president d’Acció Cultural del País Valencià, entrevistat per Xavier Bosch, ha anunciat directament que tenia “una exclusiva” per donar. I ha assegurat que Lluís Llach li va telefonar fa uns dies des del Senegal, on s’ocupa d’un projecte de la seva fundació, per oferir-se per cantar en favor de la demanda perquè el govern de Francisco Camps permeti la reconnexió dels repetidors amb què es veia Televisió de Catalunya a les comarques del sud.

“Al principi havien de ser tres cançons, però després em va tornar a trucar i em va dir que cantarà mitja hora, una hora o el que calgui”, ha afegit. “Ho haurà de fer en un pont, perquè no ens deixen cap local. Actuarà a l’esplanada de la plaça d’Amèrica. És molt gran, i crec que hi vindran 60.000 o 70.000 persones”, ha vaticinat. L’actuació serà gratuïta, perquè Llach no vol cobrar i no es cobrarà entrada. També hi actuarà Carles Santos.

Aquesta setmana, Acció Cultural del País Valencià hauria de pagar una multa pendent de 600.000 euros imposada pel govern valencià, i encara no està clar com hi faran front. Climent no ha volgut aclarir si ha contactat amb la Generalitat de Catalunya per demanar ajuda, ja que si no es paga el deute seran embargats els comptes, els ajuts i els immobles -centres culturals- d’ACPV.

Font: Ara.cat

La música en valencià contra el mur de silenci

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l’oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflotar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d’omnipotència i d’estar per sobre del bè i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s’escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i qui està fora del seu marcatge en l’enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració del poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència.

Article sencer…

Font: directe!cat
Jordi Riba