Category Archives: Articles

Un país de músics.

Imatge

Que el País Valencià és una potència musical de primer nivell és un fet sobradament conegut. Només cal fer un tomb per la nostra geografia per adonar-se’n que és estrany el poble que no té com a mínim una orquestra pròpia, per petit que siga. Als nuclis urbans importants, la xifra es multiplica exponencialment, i així no sobta trobar dos o tres bandes de música en qualsevol ciutat mitjana, i un nombre encara més gran si ens n’anem a les tres capitals. Vivim doncs en un país amb un gran nombre de músics per quilòmetre quadrat i una tradició molt arrelada.

Els valencians sempre forem un poble festiu, i la música sempre ha jugat un paper cabdal en les nostres festivitats populars. Des del tan famós com alienat pasdoble Paquito el Chocolatero del mestre Gustau Pasqual Falcó fins a la tan antiga com nostrada Muixeranga d’Algemesí, són incomptables les aportacions dels músics valencians al món en general i evidentment al nostre imaginari col·lectiu representat per la cultura popular. No en va, el folcore valencià és d’una riquesa extraordinària i les seues arrels es perden en la fina línia que fa indestriable la realitat de la llegenda.

Llegir article complet…
Font: FullQuatre

Article a Nonada.es

Sembla que “la lluita contra la invisibilitat” de la que parla Miquel Gil en el documental ‘València necessita una cançó’ va camí de la victòria. Dotar d’armes la batalla és el que han fet Guillem Nicolàs i Borja Pons, dos joves realitzadors i músics que busquen finançament per a que el seu treball arribe a un major nombre de persones.

Ambdós parlen amb propietat sobre l’estat actual de la música en valencià, tant l’un com l’altre pertanyen al grup Desgavell i són llicenciats en Comunicació Audiovisual. Arrencaren amb el projecte de finalització de carrera ara fa dos anys, però no trigaren en adonar-se de que el material que tenien entre les seues mans era tan valuós com necessari.

Parlant amb Raimon, Feliu Ventura, Miquel Gil, Pau Alabajos, Vicent Torrent (Al Tall), Xavi Sarrià (Obrint Pas) o Pep Gimeno ‘Botifarra’ foren més conscients que mai de que “la salut de la música en valencià és la millor de la seua història”. Una conclusió a la que arribaren després de visualitzar hores de gravacions, “d’escoltar com d’il·lusionada està la gent, i de saber amb certesa que els complexos i les pors s’han perdut al carrer i al damunt de l’escenari”. Per a Nicolàs “cada vegada estem més prop de la normalització”. No són tots, però sí una bona part d’artistes i professionals relacionats amb el món de la música els que han participat en ‘València necessita una cançó’, un documental que aborda el complex món de la música en valencià. Un treball que ara busca arribar a la major quantitat de gent possible a través d’un DVD amb extres.

“Saber amb certesa que els complexos i les pors s’han perdut al carrer i al damunt de l’escenari”

Ni Nicolàs ni Pons volen treure cap profit econòmic. Per això decidiren apostar pel crowdfunding o micromecenatge, una eina que permet a tothom convertir-se en co-productor de l’obra a partir de petites aportacions. I així ho han fet, des d’aquesta setmana ja pots contribuir, a través de la plataforma Verkami, en la recol·lecta de fons per a que puguen fer-se còpies de ‘València necessita una cançó’. Com que es tracta d’una iniciativa sense ànim de lucre i sense finançament extern, necessiten un mínim de 2100 euros per tal d’editar el documental, que es subtitularà en valencià, castellà i anglès. Pel que fa als mecenes, rebran les seues recompenses aproximadament a principis d’abril, mes en el que es preveu l’eixida del DVD.

El documental pretén contribuir a atorgar la visibilitat que mereix un col·lectiu cada vegada més ampli i amb major presència social, com són els grups i solistes que canten en valencià. ‘València necessita una cançó’ repassa des dels inicis de la música en valencià fins a la influència actual de les noves tecnologies. Aborda temes com la llengua, la política o els mitjans de comunicació, i té l’objectiu d’apropar la realitat dels cantants i músics valencians al gran públic i donar a conéixer la seua feina, sovint silenciada pels mitjans i les institucions públiques.

Article d’Elena Cívico, publicat a Nonada.es el 19 de gener de 2011.

La gran nit de la música en valencià.


El Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià celebrà el passat 30 de juny al Teatre el Micalet la sisena edició dels Premis Ovidi, que s’han convertit en una de les cites més importants de l’any per a la música en valencià. Els grans triomfadors de la jornada van ser, amb dos premis, Obrint Pas i Òscar Briz, en una nit marcada pel coratge que tots els músics volgueren transmetre a Ca Revolta.

Llegir notícia completa…
Font: L’informatiu

Lluís Llach a València contra el tancament de TV3

Lluís Llach sortirà del seu retir el 16 d’abril. Cantarà a València per reivindicar TV3 al País Valencià. Ho ha anunciat Eliseu Climent al programa Àgora, de TV3, aquesta mitjanit.

El president d’Acció Cultural del País Valencià, entrevistat per Xavier Bosch, ha anunciat directament que tenia “una exclusiva” per donar. I ha assegurat que Lluís Llach li va telefonar fa uns dies des del Senegal, on s’ocupa d’un projecte de la seva fundació, per oferir-se per cantar en favor de la demanda perquè el govern de Francisco Camps permeti la reconnexió dels repetidors amb què es veia Televisió de Catalunya a les comarques del sud.

“Al principi havien de ser tres cançons, però després em va tornar a trucar i em va dir que cantarà mitja hora, una hora o el que calgui”, ha afegit. “Ho haurà de fer en un pont, perquè no ens deixen cap local. Actuarà a l’esplanada de la plaça d’Amèrica. És molt gran, i crec que hi vindran 60.000 o 70.000 persones”, ha vaticinat. L’actuació serà gratuïta, perquè Llach no vol cobrar i no es cobrarà entrada. També hi actuarà Carles Santos.

Aquesta setmana, Acció Cultural del País Valencià hauria de pagar una multa pendent de 600.000 euros imposada pel govern valencià, i encara no està clar com hi faran front. Climent no ha volgut aclarir si ha contactat amb la Generalitat de Catalunya per demanar ajuda, ja que si no es paga el deute seran embargats els comptes, els ajuts i els immobles -centres culturals- d’ACPV.

Font: Ara.cat

La música en valencià contra el mur de silenci

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l’oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflotar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d’omnipotència i d’estar per sobre del bè i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s’escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i qui està fora del seu marcatge en l’enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració del poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència.

Article sencer…

Feliu Ventura
Font: directe!cat
Jordi Riba